1-. Idees principals
Descartes, amb l’objectiu de trobar la veritat, es planteja dubtar de tot allò que dóna com a cert i classificar-lo com a fals si permet el dubte. Per això, aquest filòsof dubta de la fiabilitat dels sentits i, per tant, creu que no es pot diferenciar la realitat i dels somnis. Així va arribar a una conclusió: només hi ha una cosa de la qual no es pot dubtar que és el que s’encarrega de pensar, és a dir, el jo.

2-. Títol: Jo, l’única cosa indubtable

3-. Comentari
Aquest fragment correspon a l’obra més important del filòsof francès René Descartes, el Discurs del mètode, publicada l’any 1637. La filosofia de Descartes parteix de la incertesa de la filosofia, per això el seu objectiu és convertir-la en evidència a través del dubte metòdic.

El dubte metòdic té l’objectiu de criticar radicalment les opinions admeses com a vertaderes amb l’objectiu d’arribar a la certesa. Per aquest motiu Descartes comença a posar en dubte les opinions i les creences, argumentant que els sentits no són fiables perquè si ens enganyen un cop ens podem enganyar sempre i, per tant, el coneixement sensible sempre és de coses dubtoses. El segon argument que dóna per al dubte són les veritats matemàtiques, ja que “hi ha homes que s’equivoquen en raonar (...) i hi fan paralogismes” i, per això, ell pot equivocar-se també. I l’últim argument és la impossibilitat de distingir entre el somni i la vigília perquè als somnis es representen coses semblants a les que tenim presents.

Amb tot aquest plantejament, el filòsof francès arriba a la conclusió que només hi ha una cosa de la qual no és pot dubtar: el jo. Jo sóc el que dubto de les coses i, per tant, el que penso. Aquesta reflexió, contraria a la filosofia dels escèptics, Descartes assoleix l’objectiu del seu dubte metòdic: arribar a la primera evidència, el jo o el cogito, sobre la qual edificar tot el sistema filosòfic.

4-. Comparacions
A simple vista, podríem arribar a trobar similituds entre la filosofia cartesiana i l’escèptica, ja que posa en dubta l’existència de la veritat. Però en realitat són contraries: mentre que als escèptics el dubte els fa arribar a la conclusió de que no existeix la veritat i que no hi ha res cert, Descartes utilitza el dubte com a mètode per arribar a la certesa. Per tant, l’escepticisme considera impossible obtenir coneixements fiables perquè pensa que mai no hi ha una justificació suficient per acceptar quelcom com a cert, Descartes creu en la certesa del coneixement i només utilitza el dubta per posar-la a prova, tenint la seguretat que sempre arribarà a la certesa.

També trobem una semblança entre el pensament de Descartes i el de Sant Agustí, ja que aquest últim és el primer que parla del cogito, però no li dóna importància ja que centra la seva filosofia entorn a Déu.