2-. Títol: Les regles del coneixement

3-. Comentari
Aquest fragment correspon a la segona part del Discurs del mètode, obra més important del filòsof francès Descartes escrita al 1637. L’objectiu de la filosofia de Descartes era convertir la filosofia en evidencia, i per això s’ha d’oblidar tot allò dubtós, encara que s’ha d’utilitzar el dubte metòdic per assolir l’objectiu. El seu mètode pretén guiar correctament la raó a través d’unes regles. Com diu al text “un estat està molt més ben regit quan en té ben poques, però molt estrictament observables”, és a dir, ell creu que són millor, poques regles, fàcils i senzilles, per arribar al coneixement vertader.

Per tant, els quatre preceptes que componen el seu mètode són: l’evidència, l’anàlisi, la síntesi i la revisió i l’enumeració.
El primer consisteix a “evitar curosament la precipitació i la prevenció” per acceptar únicament els judicis d’aquelles idees que són clares i distintes, que es poden assequir a través de la intuïció, és a dir, que no tingui dubtes.

El segon, l’anàlisi, és la divisió de l’element en parts per resoldre les dificultats; és transformar allò complex en simple.

El tercer precepte és l’oposat al segon, o sigui, transformar allò simple en complex. Això es fa ordenant els pensaments gradualment dels més fàcils als més difícils a través de la deducció.

I finalment, la revisió, que consisteix en fer la comprovació de la síntesi, i l’enumeració, que és la comprovació de les parts de l’anàlisi. Aquest quart precepte serveix per “adquirir la seguretat de no ometre res”.

En resum, Descartes va establir unes regles o preceptes per aconseguir l’objectiu de la seva filosofia: arribar a l’evidència filosòfica ja que parteix que aquesta és dubtosa, contràriament a les matemàtiques.