Els arguments que donen els dos filòsofs sobre l’existència de Déu són molt diferents i molt discutibles, tot i que des del meu punt de vista, trobo que Sant Tomàs d’Aquino és més coherent.
Per una banda, el fet que la filosofía de Sant Tomàs sigui molt semblant a la d’un filòsof tant important com és Aristòtil fa que aquesta sigui més convincent. Sant Tomàs considera a Déu com a primer motor, primera causa eficient, ésser necessari, model de perfecció i ésser intel•ligent que dirigeix les coses a la seva finalitat. Això implica donar un nom propi a molts dels fets que expliquen altres filosofs, entre ells Plató i Aristòtil, atribuint-los així a Déu, ésser superior creador de totes les coses.

Per una altra banda, els arguments de Sant Anselm davant l’existència de Déu són molt discutibles. Ell afirma que Déu, l’ésser major sobre el qual res no pot ser pensat, existeix perquè tothom el pot pensar, fins i tot els que neguen la seva existencia, ja que al parlar de Déu sempre ens entenem, encara que no hi creguem. Aquest argument rep la crítica més important de Kant, quan defensa que no hi ha diferència en pensar quelcom que existeix i quelcom que no existeix; per tant, Kant invalida l’argument de Sant Anselm.