1-. Idees principals
Abans que Déu hagués creat el món no podria haver creat res més perquè el temps el va crear amb el món, i per tant, no existia un abans. A més, en aquest text es presenta la idea de que Déu és etern i atemporal, o sigui, que per ell el temps no passa perquè sempre ha existit i sempre existirà.

2-. Títol: L’atemporalitat de Déu

3-. Comentari
Aquest text és de l’obra Confessions de Sant Agustí d’Hipona, un africà que es converteix al cristianisme desprès de llegir una obra de Ciceró. Aquest text està dirigit a Déu i parla del temps, de la seva creació i de l’atemporalitat del seu creador.
En el text s’explica la creació en relació amb el temps. Diu que el temps va ser creat per Déu alhora que va crear el món i per aquesta raó no podia haver fet cap altra gran obra ja que no existia el temps. A més Déu, ja que ha estat el creador del temps i existia abans que aquest existís, precedeix tots els temps passats amb l’excel•lència de la seva eternitat sempre present, com es diu en el text. Això vol dir que ell no té ahir ni demà, ni passat ni futur, perquè ell sempre viu en present: el temps no li afecta.
Amb tot això, Sant Agustí creu que el temps no és etern com a vegades sembla, sinó que ha estat creat; és una criatura que neix com a part de la creació de Déu. Aquesta manera de pensar, creient en la teoria creacionista, ens dóna a conèixer que aquest filòsof és cristià.