1-. Idees principals
En aquesta carta que Epicur escriu a Meneceu, el filosof explica quines són les quatre pautes que ha de seguir aquell que vol tenir una vida perfecta, plena i feliç.
Primer, pensar i practicar la filosofia i creure en Déu com a ésser inmortal i bo, sense deixar-se guiar per altres judicis o negar-lo. Segon, no concebre la mort com a mal per a nosaltres ja que quan ella arriba, nosaltres ja no hi som; per això, el sabi no ha d'estar lligat a la vida. Tercer, el futur no depen de nosaltres ni ens és alie; els nostres desitjos poden ser naturals, "inservibles" o necessaris però el fi es sempre la felicitat. I per últim, ja que la causa de la felicitat és el plaer i d'aquest depenen les nostres eleccions, hem de satisfer-nos amb les coses imprescindibles i més naturals possibles (per no dependre de res) i hem de viure d'acord amb les virtuts.

2-. Títol: Pautes per una vida feliç

3-. Comentari
Epicur escriu una carta a Meneceu on li exposa les quatre pautes, segons la seva filosofia, per viure "como un dios entre los hombres", o sigui, per viure com a sabi i amb plena felicitat.
En el primer fragment tracta sobre el que molt filosofs de la història consiferen l'activitat fonamental de l'éssers humà: el pensar. Com aquests, Epicur creu que la filosofia, el coneixement de les coses, és el mitjà per arribar a la felicitat. A més també parla de Déu, de com hem de concebir-lo. Déu és un ésser immortal, vivent i benaventurat, i no hem d'atribuir-li més característiques ni negar les que té.
En el segon fragment ens explica que la mort és la perdua de la sensibilitat que hi ha a la vida, i que no hem de tenir-la por perquè ens allibera de la sensibilitat, la causant de les coses bones i de les dolentes, però tampoc hem de desitjar-la. També argumenta que no hem de temer a la mort perquè quan aquesta arriba, nosaltres, o més ben dit, la nostra sensibilitat, gràcies a la qual percebem les coses, ja no està.
En el tercer paràgraf, parla del futur, dels desitjos i de la felicitat. El nostre futur no depen unicament de nosaltres, pero les nostres decicions tenen molta importancia.
Per pendre decisions tenim en compte els nostres desitjos, ja siguin necesaris o unicament per plaer, i les conseqüencies a llarg termini dels nostres actes. I el fi ultim de totes les decisions i els actes és la felicitat tant del cos com de l'ànima, allunyant-nos així del dolor o dels possibles perjudicants.
En l'últim paragraf és tracta el tema del plaer, el mitjà per arribar a la felicitat. Hem d'escollir les coses per conveniencia, és a dir, mirant tant les conseqüències immediates com les conseqüències a llarg termini: el plaer i el dolor. Per aconseguir una bona elecció i arribar a la felicitat pura hem de viure segons la prudència, la honestedat i la justicia, o sigui, les virtuts. Una persona virtuosa sempre serà feliç.
En aquests quatre temes que tracta Epicur a la carta que escriu a Meneceu trobem reflexada tota la seva filosofia.

Cal esmentar a Plató i la seva teoria de l'immortalitat de l'ànima. Podem pensar que Epicur comparteix aquesta teoria amb Plató ja que no concep la mort com el final dels finals, sino com el final de la sensibilitat, o sigui, la fi del cos. Ho podem entendre així perquè diu que no li hem de tenir por i que és un alliberament.
Tot i aixó, tampoc parla de de l'ànima ni de la seva immortalitat.