Plató i Aristòtil són dos antics filòsofs grecs molt influents en les teories de filòsofs posteriors. Aristòtil és deixeble de Plató i per això s’entén que la seva filosofia sigui considerada la superació de les teories platòniques.
Des del meu punt de vista, la teoria d’Aristòtil és molt més coherent que la de Plató. Plató divideix la realitat en dos, el món sensible i el món intel•ligible, i els éssers, concretament els cossos, pertanyen al primer tot i que l’ànima és natural del segon, i no es pot arribar mai a conèixer les idees, o sigui, no podem arribar al món intel•ligible. Aquesta teoria podria semblar certa però no tenim probes de l’existència vertadera d’aquest món de les idees que segons la teoria platònica és on es troba l’essència de les coses. En canvi, la teoria del seu deixeble parla de la matèria i la forma com a constituents de les substàncies individuals, és a dir, els éssers. La matèria equivaldria al concepte del cos de Plató mentre que la forma seria l’ànima, tot i que amb una diferència molt important: Aristòtil diu que la forma es troba al món sensible, més concretament es troba a dins de la substància individual. Per tant, Aristòtil creu en el realisme i no en la dualitat de móns, per això és més creïble la seva teoria que la del seu mestre.