1-. Idees principals
Sòcrates argumenta l’existència de vida de l’ànima després de la mort i de la seva estança a l’Hades dient que es un procés generatiu del seu contrari, és a dir, que la vida succeeix de la mort igual que el viure del morir, i inversament. Això Sòcrates ho explica amb exemples de processos generatius de diferents coses o fets contraris.

2-. Títol: Argument de la immortalitat de l’ànima

3-. Comentari
En el diàleg de maduresa de Plató el Fedó, s’expliquen les últimes hores del filòsof Sòcrates quan els seus deixebles i altra gent van a visitar-lo a la presó i mantenen un diàleg on aquest explica, indirectament, la filosofia platònica.

En aquest fragment, Sòcrates intenta justificar l’immortalitat de l’ànima a través de la teoria dels contraris, basada en la teoria d’Heràclit de la lluita de contraris.
El filòsof afirma que tot el que existeix, existeix gràcies al seu contrari ja les coses es generen del seu contrari. Per exemple, del més fort sorgeix el més dèbil i del més ràpid el més lent, perquè no existiria el fort o el ràpid si no existís el dèbil i el lent. I la creació de les coses a partir dels seus contraris es fa a través de processos generatius.
En el cas de la vida i la mort, el tema principal d’aquest fragment, la vida origina la mort, per tant, la mort ha de generar també la vida, partint d’aquest teoria dels contraris. A més, el procés de la vida és el viure i el de la mort el morir, així que el viure genera el seu contrari, el morir, igual que el morir genera el viure. Aquesta explicació justifica que, encara que el cos mori, l’ànima segueix vivint perquè ha de generar un altre cop la vida a través del naixement, i així successivament.

Com he esmentat al principi, el fragment està basat en la teoria de la lluita dels contraris de Heràclit ja que Plató, el filòsof que escriu aquest diàleg tot i que estigui en boca de Plató, rep moltes influències del filòsofs anteriors, com es el cas de Heràclit.
La teoria de la lluita de contraris afirma que qualsevol cosa està originada pel seu contrari, i la lluita entre aquest contraris és el que fa que es generin les coses. En relació al fragment del Fedó, veiem que és l’argument que utilitza Sòcrates per defendre la seva teoria de la immortalitat de l’ànima.