En aquest fragment trobem les cinc característiques que defireix l’individualisme possessiu: l’home és huma perquè no depèn dels altres, hi ha una llibertat en les relacions entre els humans, cada individu es responsable dels seus actes, l’home, encara que sigui responsable dels seus actes, no es responsable de la seva capacitat de treball i la societat humana es basa en relacions mercantils.

Característiques dels homes segons l’individualisme possessiu.

Com hem pogut obsevar, el text defineix un home segons l’individualisme possessiu. Per fer-ho, Macpherson ha utilitzat cinc proposicions concretes i concises que ho defineixen detingudament.
La primera proposició que ha utilitzat es refereix a la possibilitat que té l’home de ser lluire, de no dependre de les voluntats dels qui el rodegen, sinó ser ell mateix, pur i sense la intervenció dels pensaments d’altres persones. Quan l’home és lliure també és humà, diu el text.
La segona proposició amb la que defineix l’home és que aquesta llibertat de la dependència dels altres significa que hi ha una llibertat en les relacions amb altres individus, exeptuan les relacions en les quals l’individu entra voluntàriament. Amb això l’autor vol dir que tothom té llibertat per escollir les seves relacions intrapersonals, menys en el cas d’una relació on l’home entre per interès propi.
Amb la tercera proposició vol dir que cada individu es propietari d’ell mateix, que es responsables dels seus actes i ningú ha d’interrompre en aquesta responsabilitat i que, per tant, cap home deu res a la societat a la qual pertany.
La quarta proposició tracta sobre el que pot alienar i el que no pot alienar l’individu. Diu que una persona no pot alienar tota la seva propietat sobre la seva persona, és a dir, que no pot desentendre’s de tot el que té a veure amb ell mateix, encanvi, aquesta persona pot alienar la seva capacitat per treballar a favor de la societat.
I per acabar, la cinquena i última proposició que ens presenta Macpherson es refereix a que la societat humana esta formada per una sèrie de relacions mercantils, o sigui, que la relació entre els individus que formen la societat es únicament d’intercanvi, ja sigui intercanvi d’informació o bé de productes.
Fent un resum, l’individualisme possessiu defensa la llibertat dels èssers humans, la seva propia independencia envers als altres individus, la responsabilitat sobre les seves accions i el tipus de relacions, mercantils, que es formen dins d’una societat.