Jo crec que l’ésser humà és sociable per natura ja que la relació amb altres individus o amb el medi ambient en el que viu és una necessitat bàsica que tenim tots els humans.
Per mi, la comunicació d’un individu és com la seva funció d’alimentar-se: ningú se l’ha ensenyat, sinó que és una cosa que, com es tant bàsica, és un instint que tot ésser humà té i amb el qual no podria viure.
La sociabilitat és tant important ja que aporta la resta de necessitats bàsiques que el nostre cos està obligat a realitzar, com és el menjar, el dormir...
Si ens parem a pensar, sense comunicar-nos, ja sigui amb el medi ambient o amb altres individus iguals que nosaltres, no podriem viure perquè no podriem satisfer les nostres necessitats bàsiques. Per exemple, per menjar, necessitem establir una relació amb el medi ambient del qual treiem l’aliment o amb la persona la qual ens proporciona l’aliment.
En resum, l’ésser huma és sociable per natura per tal de sobreviure en el medi ambient i satisfer les seves necessitats bàsiques.