Raó teorica: és aquella raó que s’orienta cap a la contemplació del món, cap al coneixement de le realitat, intentant comprendre-la, desxifrar-la i explicar-la.
Raó pràctica: és aquella raó que s’utilitza per l’orientació de l’acció i cap a la decisió moral. S’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.
Metafísica: ciència que intenta arribar a la realitat de la seva totalitat, ens porta més enllà dels objectes particulars de l’experiència. Pretén arribar més enllà de les explicacions científiques. Té la pretensió última d’orientar-se en el món.
Ultimitat: característica de la metafísica que consisteix en arribar a les qüestions últimes, aquelles la resposta de les quals no ademt seguir preguntant més.
Subjecte: protagonista de l’acció de coneixer un objecte.
Opinió (Kant): segons Kant, és un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat (i no pot convèncer als altres de que allò és cert)
Interès emancipador: és una de les teories dels interesos del coneixement segons Apel i Habermas que diu que serveix per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.
Dogmatisme: possibilitat de coneixement que pressuposa la capacitat de les nostres facultat cognitives de coneixer la veritat absoluta.
Escepticisme moderat: és un tipus d’escepticisme representat per Hume que defensa que ens hem de conformar amb allò que és més probable.
Criticisme: possibilitat de coneixement que té una posició intermedia entre el dogmatisme i l’escepticisme. Defensa que podem arribar a coneixer, però hem de realitzar dues tasques: aclarir fins on arriben les nostres capacitats cognitives i contrastar criticament els coneixements amb la realitat.
Perspectivisme: possibilitat de coneixer que defensa Nietzche i Ortega y Gasset, que diu que es pot arribar a coneixer conjugant diferents perspectives dels objectes.
Realisme: model explicatiu del coneixement que dóna prioritat a l’objecte i suposa l’actitud receptiva del subjecte. Defensa que les coses es coneixen tal com són i té una actitud ingenua. Existeix la realitat independentment del subjecte.
Idealisme: model explicatiu de la realitat que dóna rellevancia al subjectiu i pensa que l’objecte s’adapta al subjecte. Només podem coneixer el fenomen.
Noesi: fet de pensar que juntament amb el noema (l’objecte en que estic pensant) formen al fenomenologia.
Prejudici (Gadamer): judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització i altres factors i són constitutius del coneixement.
Ignorancia: estat de seguretat respecta a la veritat on s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: criteri de veritat en la qual una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es convedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Evidencia sensible: tipus de criteri de veritat de l’evidència on es defineix intuïtivament cert a partir de la sensibilitat, de les dades dels sentits.
Adequació: correspondència entre el que es diu de quelcom i el que quelcom és.
Coherència: és la veritat de la qual depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.
Pragmatisme: és la teoria que accepta la teoria de l’adequació, però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes vitals. Defensa que la realitat està relacionada amb l’utilitat.
Concens: és poder arribar a suscitar l’adhesió dels altres interlocutors. Acord al qual arriben uns interlocutors en condicions d’igualtat.
Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions de caràcter imaginari generades amb ajuda d’un suport tècnic (com per exemple una novel·la), que configuren un entorn o un món nou.
Contingència: allò que és però podria no ser.