1-. Idees principals
La idea principal del text és la relació entre el conèixer i el recordar. El text diu que l’ànima ho coneix tot i que l’home només ha de recordar aquests coneixements, procés al qual se li anomena aprendre. Per això l’home pot arribar a un coneixement absolut a través del record, o sigui, un aprenentatge continu.

2-. Títol: Aprendre és el record de l’ànima / Reminiscències

3-. Comentari
En aquest text de Plató que pertany al diàleg Menó, de la segona època, parla sobre un dels mitjans per accedir al coneixement de les idees que el filòsof ens planteja: la reminiscència (“anamnesi”).
Plató creu que l’ànima, com que és immortal i ha nascut molts cops, coneix totes les idees; no hi ha res que no hagi après, com diu al text. Per aquesta raó, quan l’ànima es tanca al cos, l’home coneix totes les idees, però no les recorda. L’aprenentatge, que nosaltres coneixem com el procés pel qual un individu o una col•lectivitat adquireixen coneixements, habilitats, trets o pautes culturals, per a Plató és recordar aquells coneixements de les idees que l’ànima ja havia conegut anteriorment, abans d’arribar al cos, o sigui, al món sensible. Per aquesta raó l’home es capaç d’aprendre-ho o recordar-ho tot si és valent i infatigable en la recerca, és a dir, si ho vol conèixer i no es cansa mai de cercar la veritat.
Aquest record de l’ànima del qual parla Plató es pot aconseguir a través del contacte amb les coses sensibles i a través de la dialèctica, un altra mitjà per accedir al coneixement de les idees en la teoria de les idees de Plató.
En el Menó, s’exemplifica aquesta idea de reminiscència quan Sòcrates es capaç de fer resoldre un problema de geometria a un esclau que no tenia coneixement sobre el tema, justificant-lo amb l’argument de que l’esclau havia recordat el que la seva ànima havia après anteriorment i que per tant ja coneixia.