L’al·legoria del món intel·ligible i el món sensible de Plató que reflexa el mite de la caverna es pot aplicar a molts casos en l’actualitat.

El món intel·ligible s’entén per perfecte, on estan totes les idees de les coses que trobem al món sensible o al món on conviuen les persones, creat per l’aparença que ens mostren els sentits. És a dir, el món intel·ligible és l’origen del món sensible. A més, al món intel·ligible no es pot arribar físicament, segons Plató només podem accedir les ànimes.

Amb aquestes idees sobre els dos mons que ens planteja el filòsof trobem una similitud amb el la xarxa d’Internet, un món virtual. Internet és un magatzem de les idees de la humanitat, és on trobem qualsevol informació sobre qualsevol cosa. Això vol dir que podem identificar el concepte d’”Internet” amb el concepte de “món intel·ligible” de Plató, reflexat al mite de la caverna a través de la regió superior des de la qual es generen les ombres a la cova a través del foc. Un altre paral·lelisme entre els dos conceptes és que els dos són conceptes abstractes, sense realitat física. No es pot accedir físicament, amb el cos, ni a la xarxa d’Internet ni al món intel·ligible. En el segon cas, només hi ha una manera d’arribar: separar el cos i l’ànima, per a que l’ànima pugui ascendir a aquest reremón, o sigui, només s’accedeix a través de la mort.

Una altra comparació amb el mite de la caverna és la música. La música és un concepte que té moltes definicions però des del meu punt de vista i des del punt de vista de tots aquells que la viuen, la música és un món paral·lel al qual no es pot accedir físicament. Només podem accedir deixant de costat el nostre cos i arribant a un estat de “catarsis” on el cos se separa de l’ànima elevant-la a un món ple de idees, d’emocions i de sentiments que els compositors, equivalents als habitants de la regió superior, volen transmetre’ns a través de la combinació de sons i ritmes representats al pentagrama, és a dir, a través de la música. Per tant, una partitura és l’ombra d’una idea de la regió superior; els oients capaços d’entendre el missatge que transmet la música són els presoners de la cova, podent-los considerar com el presoner que es capaç de sortir de la cova i arribar al món intel·ligible, sense voler tornar a la seva antiga vida; la catarsis és l’ascensió del presoner a la regió superior; i els sons són el foc que permet veure l’ombra de les idees del món intel·ligible.