Nicolau de Malebranche és un filòsof, religiós i teòleg que va néixer a París al 1638 i va morir al mateix lloc al 1715. La seva família estava vinculada amb la reialesa. Va estudiar filosofia i teologia a Sorbona, i més endavant comença estudis científics estimulat per Descartes i el seu Tractat de l’home. Al 1664 es va incorporar a la Congregació de l’Oratori, i al 1699 va formar part de l’Acadèmia de Ciències i del Oratorium Iesu, fundat per Berulle a París. En l’Acadèmia de Ciències presentà el seu estudi sobre la llum i els colors que explicava com a fruit de la freqüència de les vibracions lluminoses.
La seva obra tenia com a objectiu principal fer una síntesis del cartesianisme i del augustinisme, les seves creences, que va resoldre amb una doctrina personal, l’ocasionalisme, que creia que Déu era l’única causa vertadera i les altres eren causes ocasionals. Per això mateix, el coneixement no es deuria a la interacció amb objectes si no que les coses haurien de ser “vistes en Déu”.
La seva obra més important és La recerca de la veritat, escrita al 1674 i publicada a l’any següent, que va provocar importants objeccions teològiques ja que a primera vista semblava una sistematització del cartesianisme. Com a resposta a aquestes objeccions, sobretot per part d’Antoine Arnauld, va escriure el Tractat de la natura de la gràcia al 1680.
Altres obres de Nicolás Malebranche són Meditacions cristianes, del 1683, Tractat de moral, del 1684, i Converses sobre metafísica i religió, del 1688.

Per veure més informació sobre la vida, la obra i la ideologia d’aquest filòsof francès podeu entrar a les pàgines següents:

- http://parles.upf.edu/parles/?q=node/114

- http://www.wikilingua.net/ca/articles/n/i/c/Nicolas_Malebranche_4e23.html