1-. Idees principals
En el text Sòcrates diu que tothom menysprea la ciència, ja que creuen que no es la que ens guia, sinó que ens guia la passió, el plaer o l’enuig, entre d’altres coses. Com a contraposició a aquest pensament, Sòcrates creu que la ciència guia a l’home ja que el coneixement fa actuar de manera correcta, segons la ciència.

2-. Posa títol
La ciència com a força que ens comanda

3-. Comentari
Protàgoras en el text ens transmet un discurs que va fer Sòcrates sobre l’intel•lectualisme moral. Com el seu mètode indica, primer ens explica quin és la creença de la gent sobre el tema que vol tractar i desprès, en forma de qüestió, ens evidencia que aquesta creença sigui certa de tal manera que acabem donant-li la raó.
Sòcrates primer diu el que creu la gent: la ciència no té cap força, no té cap de les funcions que ell li atribueix, sinó que és un simple esclau de les forces que ens comanden als homes, la passió, el plaer, l’enuig, l’amor o la temença. Pel contrari, ell creu que la ciència és capaç de comandar l’home, ja que la ciència ens fa conèixer el bé i el mal i ens fa obrar segons aquest coneixement, per tant, ens fa obrar bé ja que sabem que obrar malament està malament. La seva creença l’expressa en forma de pregunta, fent-nos reflexionar quina de les dues teories es millor.
L’intel•lectualisme moral socràtic es la teoria que identifica el saber amb la virtut, és a dir, considera que el coneixement ens fa obrar bé, o com diu el text es “la ciència és quelcom bell i capaç de comandar l’home”; es suposa un saber teòric en el saber pràctic. L’objectiu de Sòcrates era definir conceptes morals per fer possible el diàleg i les conseqüències són la idea de pecat i la de culpa. Per resumir aquesta teoria socràtica podem utilitzar l’ultima frase del text: “la ciència és per a l’home la millor auxiliar de enteniment” (entenen ciència com a coneixement i enteniment com a actuació).