Intel·lectualisme moral: identificació entre el saber i la virtut
Maièutica: art de donar llum a la veritat de Sòcrates
Hedonisme: teoria que identifica el bé morla amb el plaer
Felicitat (Aristòtil): activitat intel·lectual pròpia de l'ésser humà que s'identifica amb el bé suprem
Prudència: capacitat de determinar allò que ens convé
Pau interior: estat d'imperturbabilitat al qual ha d'arribar el savi estoic fent-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
Aritmètica dels plaers: teoria que diu que els plaers es poden mesurar i es poden comparar entre si per arribar al màxim plaer; per tant, tots els plaers són iguals en qualitat.
Utilitarisme de la regla: teoria de Stuart Mill que exigeix tenir en compte si l'acció en que ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja hem considerat morals per la bondat de les seves conseqüències.
Ètica deontologica: ètica que persegueix una finalitat i no el deure
Ètica teleologica: ètica que es preocupa pel deure i no la finalitat
Imperatiu categòric: ordres que ens ordenen obrar d'una manera o altra de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi i són ordres morals.
Dignitat humana: valor absolut dels éssers humans que no permet que sigui canviat per res.
Intuïcionisme dels valors: poder captar els valors a partir de la intuïció i no de la raó i de la sensibilitat.
Comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes en les quals conviuen els individus
Universalisme: teoria que valora més els valors universals que les comunitats