1-. Idees principals
Hi ha coses que tenen preu i altres dignitat. Les que tenen preu són les que es poden canviar per una altra cosa que tingui el mateix valor, en canvi les que tenen dignitat són úniques i irrepetibles. Allò que l’home utilitza per satisfer les seves necessitats té preu comercial o preu d’afecte i allò que sigui fi en si mateix té un valor intern o dignitat. La moralitat és la possibilitat de que una persona sigui fi en si mateixa i per tant, es la possibilitat de que tingui dignitat.

2-. Títol: La dignitat de les persones

3-. Comentari
El text del filòsof Immanuel Kant que pertany al seu llibre Fonamentació de la metafísica dels costums tracta sobre el preu i la dignitat. Explica clarament que és cada cosa i les seves diferencies. Quelcom que té preu “pot ser substituït per quelcom equivalent”, o sigui, que no és irrepetible, a diferencia de quelcom que no té preu perquè té dignitat. Segons Kant, el que té dignitat “es troba per sobre de tot preu i no admet res equivalent”, o sigui que és irrepetible.
El fragment també explica quines són les coses que tenen preu comercial, “allò que es refereix a les inclinacions i necessitats de l’home”; les coses que tenen preu d’afecte,” el que es conforma a una satisfacció produïda pel simple gust”; i les coses que tenen valor intern o dignitat, “que és allò que constitueix la condició perquè alguna cosa tingui fi en si mateix”.
Per tant, Kant diu que la moralitat, que és la condició sota la qual un ésser racional pot ser fi en si mateix perquè només per ella és possible ser membre legislador en el regne dels fins, és l’única cosa que poseeix dignitat, juntament amb la humanitat.

4-. Comparació
Aquest text defensa la teoria exposada en “les formulacions de l’imperatiu categòric”. En la teoria de Kant, per tal de saber si una persona és una màxima (principi pel qual orienta la seva acció) ha de reunir tres característiques: ha de ser universal, serà llei moral la màxima que compleixen tots els homes; ha de ser fi en si mateix, protegeix als éssers amb valor absolut i per tant no es un simple mitjà; i ha de formar part d’una legislació universal en un regne dels fins.
El text diu que allò que no té preu però té dignitat és allò que constitueix la condició perquè alguna cosa sigui fi en si mateix, que només per ella és possible ser membre legislador en el regne dels fins i que es troba per sobre de tot preu.