(pàg.45)
- Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
Que la veritat és tot allò que s’adequa amb la realitat, amb la vida real de les persones, o sigui, que és una propietat de les nostres idees.


- Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
El pragmatisme estableix una idea certa quan aquesta idea la podem assimilar, fer vàlida, corroborar, possar a proba a traès de l'experiència i verificar, tot el contrari de les idees falses, que no es podem assimilar, no fer vàlides, ni corroborar, i per tant, tampoc es poden verificar.


- Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per “pragmàtic”?
Hi ha una semblança entre el text amb la manera de pensar del filòsofs pragmàtics que és que en el text s’entén la veritat com a adequació de les nostres idees amb la realitat, igual que creuen els pragmàtics, i per tant, que un enunciat és cert si és apte per resoldre problemes o satisfer necessitats (adaptació o adequació).


- Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.
No perquè la veritat dels pragmàtics és quan una idea s’adequa a la realitat, és a dir, quan una idea serveix per resoldre problemes o satisfer necessitats i ens és útil en la nostra vida. Per tant, si un enunciat no té conseqüències pràctiques en la nostra vida real, no és una idea certa, sinó falsa.