1-. Idees principals
El coneixement comença amb l’experiència, que està estimulada pels objectes que capten els sentits; aquests objectes després són elaborats com a coneixements per l’enteniment. Tot i això, l’experiència no és l’origen del coneixement, ja que es necessita quelcom que diferenciï les impressions que rebem barrejades per l’experiència. A més, hi ha uns coneixements a priori que no necessiten l’experiència per ser coneguts.

2-. Títol: La teoria empiricoracional

3-. Comentari
Aquest text pertany a la introducció de la Crítica de la raó pura de Kant, filòsof alemany que neix al 1724 i mor al 1804. Va estudiar teologia, filosofia, matemàtiques i física i els dos professors que més l’influeixen són Schulz i Knutzen. Entre les seves nombroses obres, cal destacar les tres crítiques, La crítica de la raó pura, La crítica de la raó pràctica i La crítica del judici, i altres obres com Història general de la natura i teoria del cel o Fonamentació de la metafísica dels costums. L’obra en qüestió va ser escrita en el seu període crític o de maduresa, on fa una síntesi del racionalisme i l’empirisme i de l’ idealisme i el realisme.
El text tracta sobre l’ ontologisme de Kant, és a dir, sobre la seva teoria del coneixement. Aquesta teoria està fonamentada en les síntesis que du a terme en el seu període de maduresa (esmentat anteriorment) de les diferents teories contraposades del coneixement: l’empirisme i el racionalisme. Per una banda, Kant defensa que el coneixement comença amb l’experiència (empirisme), ja que els sentits capten els objectes de la realitat. “Però –com diu al text- encara que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, no per això certament tot procedeix de l'experiència”, sinó que procedeix l’enteniment, que és l’encarregat de crear els conceptes a partir de l’experiència. Per tant, està parlant de coneixements a posteriori. Per una altra banda, Kant proposa l’existència d’un coneixement independent a l’experiència, és a dir, coneixements a priori, on intervindria un altre element: la raó (racionalisme).
En resum, aquest fragment de Kant exposa la seva teoria del coneixement que suposa una síntesi ens les dues teories que havien fonamentat el pensament de filòsofs anteriors a ell: l’empirisme (Hume) i el racionalisme (Descartes).

4-. Comparació
La teoria empiricoracional de Kant pot comparar-se amb l’empirisme de Hume o el racionalisme de Descartes.
Descartes afirma el coneixement que prové dels sentits no és fiable, fet totalment contrari a Kant, que afirma que el coneixement comença amb l’experiència, tot i que aquests no sigui el fonament. Però Kant està d’acord amb Descartes en que hi ha un coneixement que no es pot captar amb els sentits: un coneixement a priori.
En el cas de Hume, Kant està d’acord amb el fet que l’experiència participa en el coneixement, però no creu que siguin els sentits els que produeixin els coneixements. Atribueix la producció dels coneixements a l’enteniment, que es l’encarregat de diferenciar les impressions percebudes pels sentits i d’elaborar-ne, a partir d’aquests, els coneixements corresponents.