D’alla d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injusticia, segons l’ordre del temps.

Anaximandre de Milet, com tots els filòsofs de la natura, tracta el tema de l’origen de la vida i de la justícia. Segons aquest fragment, l’únic que es coneix d’aquest filòsof jònic, s’ha pogut conèixer el que ell pensava sobre aquest tema.
La idea general que vol transmetre el text és que en el moment del naixement de l’ésser, també neix la seva destrucció, sigui més tard o més d’hora. És a dir, el naixement i la mort són dos conceptes que, tot i ser oposats, són complementaris: si una persona neix ha de morir, però si no neix, no ha de morir. No existeix el naixement sense la mort.
A més, Anaximandre creia que, gràcies a la justícia, les activitats dels éssers podien ser jutjades. Segons obra una persona, així serà el seu destí, perquè hi ha unes normes que complir per a que el món estigui en l’ordre correcte, que si no es compleixen la qualitat i la quantitat de vida disminuiran.
En resum, Anaximandre, del qual tenim poca informació sobre el seu pensament, sabia que la mort estava lligada a la vida, i creia en una mena de “justícia divina” que prevenia el desordre que les mateixes persones creaven i que era tan perjudicial per a elles mateixes.