1-. Idees principals
Els homes restringeixen les seves accions mitjançant lleis amb l’objectiu d’evitar guerres, causades per les passions de persones a les quals no se’ls ha prohibit res i no se’ls ha amenaçat amb el càstig, que tenen conseqüències negatives per a la resta. Aquestes restriccions es posen a través de lleis naturals com la justícia o l’equitat, que no es compleixen si no hi ha una amenaça que obligui a complir-les.

2-. Posa títol
Lleis naturals com a protecció dels individus

3-. Comentari
El fragment de Hobbes parla sobre les lleis que s’imposen a la societat. Tracta aquestes restriccions com a lleis naturals amb el fi de conservar a les persones i fer-li una vida més grata. S’han de protegir de les insofribles situacions de guerra que perjudiquen a greument la seva llibertat i el seu benestar físic i psicològic, causades per individus que estan regits per les seves passions naturals quan no hi ha poder visible que els mantingui atemorits i que, amb l’amenaça de càstig, els obligui a complir els convenis i observar les lleis de la naturalesa, és a dir, la justícia. Com que no estan restringits per cap llei ni amenaçats per cap càstig, imposats per la justícia, fan el que volen, sense tenir en compte les conseqüències indirectes per les altres persones. Per tant, podem observar que Hobbes creu que les persones es troben en un nivell convencional, que fan allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat.
Les lleis naturals de les quals parla, la justícia, l’equitat, la modèstia i la misericòrdia, resumides en “fer amb els altres el que voldríem que es fes amb nosaltres”, són totalment contràries a les passions naturals per les quals es regeixen els éssers dels quals s’ha de protegir la societat.
En el text, Hobbes explica el domini i legitimació, una de les característiques de l’estat modern, que fa que la societat funcioni de manera més o menys satisfactòria pels seus integrants que exigeix un poder que ha d’influir en la conducta dels individus per a que compleixin les lleis establertes. Per això el poder ha de ser legítim, o sigui, ha de ser acceptat per tota la societat, que implica que el poder i el seu exercici estiguin justificats.