Saber ordinari: és el saber que es basa en l’experiència de la vida quotidiana; sap el què però no el perquè.
Saber científic: és el saber que busca l’organització sistemàtica del coneixement i el perquè dels fets.
Saber filosòfic: és el saber en el qual es pensa de manera filosòfica, utilitzant la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa, amb la finalitat d’entendre l’estructura fonamental de la realitat i de la pròpia raó.
Ciència (definició moderna): és el tipus de coneixement que aplica l’experimentació i les matemàtiques a l’estudi de la realitat.
Mètode: és la manera de resoldre una pregunta o una incògnita ja sigui filosòfica o científica orientada a la consecusió d’un fi.
Axioma: és el principi fonamental indemostrable dins del sistema axiomaticodeductiu.
Mètode hipoteticodeductiu: és el mètode complet de les ciències naturals que s’estructura en tres nivells, enunciats protocol·laris, lleis i teories; parteix d’una hipotesis i la constata amb l’experiència.
Hipòtesi: és l’afirmació sobre l’existència d’una regularitat, fenomen interessant o sobre les seves causes.
Llei: enunciat universal que expressa el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d'una manera regular i incariable.
Inducció incompleta: és el tipus de raonament del qual s’obté una conclusió general a partir d’una sèrie de casos singulars coneguts per experiència que es recolza en les comprovacions individuals que no inclouen tots el casos possibles.
Mite: és una narració fantàstica que intenta explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.
Mètode empiricoracional: és el mètode que comença per l’experiència física del canvi i del moviment i culmina en les elaboracions de l’enteniment; combina l’experiencia i la raó en el camp de coneixement.
Empirísme: separa les dues fonts de coneixement, l’experiència i la raó, i pren partit per l’experiència.
Idees innates: idees clares, evidents i certes que provenen de la raó i no s’aprenen.
Mètode analiticolingüístic: és el mètode de l’anomenada filosofia de l’anàlisi del llenguatge on la major part dels problemes filosòfics es plantegen perquè les expressions filosòfiques són imprecises i obscures i creen confusions.
Joc de llenguatge: són les diferents maneres d’utilitzar el llenguatge i models que descriuen situacions comunicatives, que estan entrellaçades amb les formes de vida.
Hermenèutica no normativa: és l’art d’interpretar i comprendre el sentit de textos de tot tipus i accions humanes, utilitzat sobretot a les ciències socials, que no posa normes a aquesta comprensió.
Pretencions de validesa de la parla: hermeneutica normativa que ha de posseir comprensió (veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral).
Ontologia: és una part de la filosofia teòrica que tracta sobre l’ésser.
Estètica: és un tipus de saber filosòfic pràctic que tracta de la bellesa dels objectes.